Per una part, el meu petit testimoni, el meu breu comentari del passat “Encuentro Nacional” començaria per dir l’important que és reunir-nos tots junts als germans per lloar i pregar al Senyor. Enmig d’aquest món que ens ofega i viu tant contracorrent amb el que el Senyor ens ensenya, és molt important reunir-nos i viure la fe amb comunitat. Tots en tenim experiència amb la nostra presència amb el grup de pregària però trobades així són un reforç i alhora una celebració, una festa. Encara que no coneguis als germans, et sents part d’una mateixa cosa, que parles el mateix idioma, que respires el mateix. Et sents poble, et sents comunitat, et sents família.
Per altre part, reps l’aliment espiritual que et proporcionen: les pregàries, les ensenyances, les adoracions, les eucaristies...
Les pregàries del matí de laudes varen ser fantàstiques. Fantàstiques perquè la lloança era molt forta, els cants ben discernits que et portaven a la lloança, a la pregària. Ja des del primer moment ens varen dir de preparar els nostres cors. No era qüestió de anar-nos posant en pregària de mica en mica al llarg del recés sinó que, ja des d’un bon començament, ens interpel·laven a obrir els nostres cors, a oferir-los al Senyor perquè Ell es pogués manifestar en cadascú de nosaltres amb el seu amor.
Les ensenyances es van centrar amb el passatge de les noces de Canà (Jn 2, 1-11) i varen ser, a quina millor. Realment eren ungides, el Senyor ens parlava al cor en cada paraula que deia el germà. La nostra fe es revifava. Ens movia a creu en el Senyor. Tal com ens deien, per fer el que Ell ens demana, necessitem creure amb Ell i això, primerament, ens comporta a cadascú saber: quí és Jesús per a mi?
I també hem de creure amb el seu amor. Déu és amor. I ell té una amor concret i personal per a cadascú de nosaltres. Déu Pare per amor ens va crear, però el seu amor encara és més gran que tot això. Per amor ens va donar la vida però, per amor, va pagar el preu del nostre rescat. Pel nostre pecat érem condemnats a mort. Però pel seu amor, varem tornar a la vida i una vida per sempre i varem ser elevats a la condició de fills. Ja no som criatures, ja no som pecadors. Ara són: fills estimats. I som fills estimats perquè per moltes que en fem, el Pare sempre ens espera amb els braços oberts oferint el seu perdó. I ens estima perquè... l’únic que Déu no pot fer, és: deixar d’estimar.
Se’ns va recordar que cada dia hem de renovar el nostre amor a Ell. I ens encoratjaven a tenir una fe expectant. No es tractar només de creure en Ell sinó creure’l a Ell. Creure allò que Ell pot fet, fins l’impossible. Creure amb el seu poder.
I per aconseguir això, hem de tenir cura de les nostres estones de pregària, de la pregària dels nostres grups. Vigilar que els nostres grups no perdin la sorpresa de l’Esperit Sant. Que ens obrim cada cop més a la lloança, a la Paraula. Els grups han de ser casa de misericòrdia. Necessitem guariment interior en els nostres grups. Hem de fomentar el compromís social. Hem d’estimar l’Església, els Sagraments. Estimar a Maria i als Sants. L’Esperit Sant ens dona empatia per a poder-los imitar.
Hem d’imitar a Maria. Ella tenia una relació molt “íntima” amb Jesús i aquesta relació tant intima, de tanta confiança va ser la que, malgrat que Jesús li havia dit que a ells que els hi anava si els nuvis no tenien vi, li permetés dir als servents: “Feu el que Ell us digui”. Hem de pregar a Maria i hem d’imitar a Maria. I com ella hem de ser servents, deixebles del Senyor. Deixebles tant entregats que, com ella, puguem dir: “Hágase”.
L’última ensenyança ens va motivar a la missió. Tal com ens llegien en el verset Jn 2, 11: Així va començar Jesús els seus senyals prodigiosos a Canà de Galilea. Així manifestà la seva glòria, i els seus deixebles van creure en ell.
La missió: manifestar a tot el món la glòria de Déu. Fer conèixer el seu amor i portar el seu amor. Parla de Déu i estimar com Déu. Aquesta és la nostra missió.
I com a signe d’aquest amor de Déu que actua entre nosaltres, varem poder gaudir de la retrobada de les dues realitats de la Renovació. Un nou pas envers a la unitat que el Senyor ens demana. Abraçades de germans i d’amor entre els servidors de les dues realitat, memtre anunciaven la propera celebració, conjunta, de la Pentecosta-2016.
Glòria al Senyor!
Marisa Mena
