Alguns testimonis dels germans que van anar a Arbúcies

Aquí teniu alguns testimonis de la Setmana de Pregària a Arbúcies d'aquest any. (Els hem posat per ordre alfabètic).

Aleix i Elisenda (i Gabriel)

***********************************************

Rètol de l'entrada principal

Vam anar al recés una mica expectants i teníem dubtes sobre diverses qüestions, com ara si ens avindríem amb els altres participants o si el nostre fill petit de 2 anys se sentiria a gust. Al llarg dels dies l’Esperit ens va anar parlant de diverses maneres (a través dels germans, del ministeri de música, de la intercessió, del pare Massana que testimonià de manera senzilla la tendresa de Déu envers nosaltres) i vam acabar contents, tranquils, consolats i confiats, havent conegut i travat amistat amb altres persones de la Renovació a Catalunya. Glòria al Senyor!

Ma. Assumpció Costa

***********************************************

Arbúcies,  setmana de pregària Agost 2016

La setmana de pregària a Arbúcies mai no és igual. El Senyor sempre ens dóna tot allò que els nostres cors necessiten escoltar i experimentar.  Per a mi és com una doble vacuna , que m'ajuda en el dia a dia durant l'any,  fins a tornar a l’agost.

Se’ns ha parlat de la Misericòrdia, aquí al Senyor ha fet vessar  el seu amor misericordiós tal com nosaltres fem l'acció d'omplir un got d’aigua fins a vessar. La diferencia és que a mesura que ens

Lloança i Adoració a l'Església

deixem a les seves mans ELL  ens omple  i, com era d’esperar,  aquest any,  una vegada més, s'ha notat la seva presència VIVA i ACTUANT en tots i cada un de nosaltres , i per força si tots pregàvem a una!, fins i tot als qui intercedien i els germans que  anàvem a la intercessió i altres, pregàvem pels equips d'intercessió.  Com no esperar que la misericòrdia del  Senyor  es desbordés cap  a cada u de nosaltres!

M'atreveixo a dir que la unitat d'aquest dies és va notar en tot i en  tothom, i també al ministeri de música, jo personalment vaig notar que érem  u.

Com bé va dir el Pare Massana, ...: De vegades preguem pels altres i no per nosaltres, però la pregària torna a nosaltres (referint-se a la comunió dels Sants).

Pau i bé i fins la propera , i que el Senyor ens beneeixi i ens guardi!

Maria Rosa Vergés 

***********************************************

SETMANA DE PREGÀRIA a ARBÚCIES

P. Massana,

Lloc:  CASAL DE LA PAU

La Setmana de Pregària a Arbúcies, és ja una tradició. Al acomiadar-nos ens dèiem  “fins l’any que bé” amb uns semblants de pau i joia immensa.

Perquè el que es va viure aquests dies  a Arbúcies ha estat una filigrana de l’Esperit alenant per sobre aquella esplanada,  inundant els cors amb el do del seu amor. No és una frase feta,  és una realitat viscuda tots els 6 dies.

TEMES que es van treballar:

• “Encíclica del papa Joan Pau II   ENCÍCLICA DE LA MISERICÒRDIA” 
• “Butlla del Papa Francesc “ El ROSTRE DE LA MISERICÒRDIA”.  Jesús és el rostre de la misericòrdia de Déu Pare. 
• “BENAURANCES” 
• “LES OBRES DE MISERICÒRDIA” LES HUMANES I LES ESPIRITUALS 

El P. Josep Maria Massana , va ser qui va dirigir i donar totes les  ensenyances,  ha estat l’artífex de la forta experiència que cada persona va tenir.  Amb la seva humilitat, simpatia, erudició... va calar profundament t en cada un dels assistents. 

Laudes al Prat del Casal

Junts amb el P. Massana van venir dos diaques joves, ja a prop de l’Ordenació Sacerdotal, de Madagascar, que ja havien participat un altre any en aquesta setmana de pregària. Van col·laborar amb el P.  Massana i van ser també uns més entre nosaltres i molt participatius.

Érem germans de diferents grups: de Girona, Barcelona,  pobles i ciutats de les rodalies . Alguns venien per primera vegada, altres assidus a aquesta setmana... No era un grup homogeni, però si units per la crida del Senyor.

Persones que  es troben un cop l’any o les que hi van per  primera vegada es reuneixen per viure amb comunitat una setmana d’agost. Així ho va exposar un germà de la comunitat. I aquest viure aquesta setmana ha estat embolcallada  i viscuda la Misericòrdia de  Jesús en nosaltres, no sols en rebre-la sinó en donar-la.  

Una germana que venia per primera vegada expressava en dir els testimonis, que no havia sentit cap comentari de crítica sobre algú i ho trobava molt estrany perquè això no passa normalment.

En el ministeri de música, va ser genial com és van unir germans de diferents grups, amb esforç, humilitat, comprensió i donació... va resultar el ministeri de música un gaudi, així també ens ho deien els testimonis. 

Adoració a l'Església

Un altre ministeri que a Arbúcies és especial,  és el de la Intercessió. Els testimonis són sorprenents. Hi ha un grup a la capella que resa mentre dura el temps de la intercessió  i rep una força  difícil d’expressar. Pregària molt viva, amb joia,  esperant l’obra de l’Esperit amb els germans que han demanat que preguin per ells. Creiem que aquesta pregària és un canal de gràcia per aquest ministeri.

La Misericòrdia viscuda diria com a do, va ser el resultat que aquests dies fossin testimonis  d’amor, respecte, comprensió, joia, alegria...d’uns vers els altres. 

El petit Gabriel també va posar el seu gra de sorra. Una senyora que no era del grup sinó que passava uns dies al Casal, és va emocionar.  En acabar l’eucaristia el seu pare,  l’Aleix,  va agafar-lo a coll,  i amb un amor en el gest tant profund, van apagar els llums de ’altar.  Aquesta senyora em deia com s’havia emocionat i que ella havia anat a passar uns dies i no es trobava preparada pel que estava vivint aquests dies. En la Eucaristia vivia el que no havia viscut mai en una celebració. Li va saber greu que marxéssim ja que ella encara es quedava uns dies mes.

HI ha molt a dir perquè l’experiència ha estat molt forta. 

Donem gràcies al Senyor per la seva Misericòrdia.

 I com ens va dir  el P. Massana   NO CONSISTEIX  SOLAMENT EN REBRE  LA MISERICÒRDIA DEL SENYOR SINÓ TAMBÉ EN DONAR-LA.

Ricard Martínez

***********************************************

Foto de "Família"

Com cada any, el Senyor va presidir aquesta “Setmana de Pregària”, que aplegà germans de tot Catalunya. Aquest any vàrem ser 37, i l’Esperit Sant va crear una comunitat, tot i ser gent tan diversa però que teníem una cosa en comú: L’experiència en les nostres vides de Jesús, Senyor i Salvador, fruit i regal de l’Esperit, que ens fa homes nous. Aquesta comunitat d’amor i de pau, es va palpar i es va viure al llarg de tots el dies, tant en els ensenyaments com en els actes litúrgics (laudes, Eucaristia, adoració), com en el tracte entre nosaltres en la resta del dia. Dono gracies al Déu de la Vida, per aquest miracle d’amor i comunió que hem pogut viure entre els germans.

Sílvia Rey 

***********************************************

De Arbúcies digo "es un regalo del Señor poder disfrutar de esta semana de oración que nos llena el alma y nos pone en comunión con Dios y los hermanos.  Las charlas nos enriquecen y nos hacen crecer en el Amor"                         

"He sentido como el Señor vive en cada uno de nosotros y nos ama tal como somos"

Moment de la Consagració durant l'Eucaristia

Teresa Llauradó

***************************************

Jo mai no havia estat a Arbúcies i la veritat és que em sento plena de l'Esperit Sant; és aquella tranquil·litat que només penses en Déu i tot el que això suposa. L'amor de Déu és tan gran que quan te n’adones ja no el pots deixar... Jo havia conegut el Senyor, però ara el meu amor per Ell és molt més gran. Ell confia en mi i jo confio en Ell. Dono gràcies perquè he pogut anar a Arbúcies gràcies a la generositat d'unes quantes persones que m'han animat a anar-hi i dono gràcies al P. Massana pels ensenyaments i a tothom per la germanor. Gràcies al Bon Déu!